Segons jaume Cabré, la societat occidental ha aconseguit el respecte a les espècies i la consciència que sino ens hi amoïnem nosaltres ningú més no ho farà. A diferència de les llengües amb problemes i desprotegides que acaben desapareixent sense que ni els seus mateixos parlants en siguin conscients.
Considera que cada llengua és una manera de comprendre l’univers per part dels seus parlants i es pot dir que l’extinció d’una llengua és un desastre humà de gran magnitud.
Recorda el cas de l’extinció de la llengua Dálmata, amb la mort del darrer parlant del dialecte que encara subsistia, el Veglioto. El dialectòleg Mateo Giulio asistía i certificava el dia, l’hora i el minut de la desaparició de Tuone Udaina i de la llengua Dálmata, al 1898.
Així, troba que les polítiques lingüistiques poden ser lloades o criticades; però que tots els països en tenen i que són necessàries.
Finalment, acaba l'article amb la diferència entre llengua i dialecte segons Max Weinreich que diu: "una llengua és un dialecte amb un exercit".
1 comentari:
Hola Cesca. Estic fent els deures, ja veus. He llegit el poema i es molt maco, però sén com es el dia de la rosa tan bonic, le trobat molt trist. L'autora segurament estava passant per un mal moment.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada