dimarts, 11 de novembre del 2008

una poesia de Carme Guasch


Aquesta és una poesia que m'agradaria compartir amb vosaltres, espero que us agradi!


Quina cosa, amor meu, quina cosa!
És la cosa més trista d'enguany:
és Sant Jordi i no tinc cap més rosa
que una rosa de dol i de plany.

És la rosa no-rosa, reclosa
dins un llibre, taüt i parany;
una rosa de mort que reposa
en un son insensible i estrany.

Puntual amorosa collita
que no arriba aquest any a la cita.
I han florit els rosers sense tú!

No em cal pas una flor que em recordi
que no hi ets. Però avui és Sant Jordi
i el silenci és tan dur, és tan dur...

Carme Guasch



1 comentari:

maria carmen juan ha dit...

La poesia és bonica i trista. La rosa és preciosa.

M. Carme Juan