Quina cosa, amor meu, quina cosa!
És la cosa més trista d'enguany:
és Sant Jordi i no tinc cap més rosa
que una rosa de dol i de plany.
És la rosa no-rosa, reclosa
dins un llibre, taüt i parany;
una rosa de mort que reposa
en un son insensible i estrany.
Puntual amorosa collita
que no arriba aquest any a la cita.
I han florit els rosers sense tú!
No em cal pas una flor que em recordi
que no hi ets. Però avui és Sant Jordi
i el silenci és tan dur, és tan dur...
Carme Guasch
1 comentari:
La poesia és bonica i trista. La rosa és preciosa.
M. Carme Juan
Publica un comentari a l'entrada